Fantasiant amor a mi descobre los grans secrets que als pus subtils amaga, e mon jorn clar als hòmens és nit fosca e visc deço que persones no tasten. Tant en Amor l'esperit meu contempla, que par del tot fora del cos s'aparte, car mos desigs no són trobats en home, sinó en tal que la carn punt no'l torba. Si fos Amor substança raonable e que's trobàs de senyoria ceptre, béns guardonant e punint los demèrits, entre'ls mellors sols me trobara fènix, car io tot sols desempare la mescla de lleigs desigs qui ab los bons s'embolquen, castic no'm cal puis que d'assaig no'm tempten: la causa llur en mi és feta nulla. Llir entre cards, lo meu voler se tempra, en ço que null amador sap lo tempre. Amor ho fa, que li plau que jo senta sos grans tresors, sols amiels manifesta.