El desembre congelat, Confús es retira. Abril de flors coronat, Tot el mon admira, Quan en un jardí d'amor Neix una divina flor. D'una ro ro ro, D'una sa sa sa, D'una ro, d'una sa, D'una rosa bella, Fecunda i poncella. El primer Pare causà La nit tenebrosa Que a tot el món ofuscà La vista penosa Més en una mitja nit Brilla el sol que n'és eixit D'una be be be, D'una lla lla lla, D'una be, d'una lla, D'una bella aurora Que el cel enamora. El mes de maig ha florit, Sense ser encara, Un lliri blanc i polit De fragància rara, Que per tot el món se sent, De Llevant fins a Ponent, Tota sa sa sa Tota dol dol dol, Tota sa, tota dol, Tota sa dolçura I olor, amb ventura.